1.
desafiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: desviar] 1 [provocar] desafiar. Yo rehuía el combate, pero él me desafió, jo defugia el combat, però ell em va desafiar. 2 fig desafiar. Le desafío a que no lo adivina, us desafio que no ho endevineu. 3 fig desafiar, plantar cara a, encarar-se amb. Desafiar a la muerte [...]
|
2.
retar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desafiar] reptar, desafiar. 2 p fr [reprender] reptar. [...]
|
3.
atreverse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 atrevir-se, gosar intr, arriscar-se. Atreverse a hablar, atrevir-se a parlar, gosar parlar. 2 [insolentarse] atrevir-se. 3 desafiar. 4 [asomar] apuntar, començar a sortir. 5 atreverse a atrevir-se a (o de). No se atreven a presentarse, no s'atreveixen a (o de) presentar-se. [...]
|
4.
guante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 guant. 2 fig i fam [gratificación] propina f. 3 asentar el guante fam desfer (o girar, o rompre) la cara, fer una cara nova. 4 de guante blanco [ladrón] refinat, fi, de classe. 5 echar (o arrojar) el guante [desafiar] llançar el guant. 6 echar el guante a alguien fam enxampar algú. 7 echar el [...]
|
5.
suerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
buena) suerte portar sort. 18 dar (o traer) mala suerte portar mala sort (o astrugància). 19 desafiar a la suerte desafiar la sort (o la fortuna). 20 de suerte que de manera que. 21 de tal suerte que de tal manera que. 22 echar a suerte (o suertes) fer a la sort. 23 entrar en suerte ésser sortejat. 24 [...]
f 1 [azar] sort. Así lo ha querido la suerte, així ho ha volgut la sort. 2 [fortuna] sort. Tuve la suerte de encontrarlo, vaig tenir la sort de trobar-lo. Mala suerte, mala sort. 3 [buena suerte] sort. No tengo suerte, no tinc sort. 4 [modo de decidir] sort. Elegir pareja por (o a la) suerte, escollir parella a la sort. 5 [condición] condició, estat m. 6 [clase] sort, mena. 7 p fr [calidad] qualitat, classe. De primera, segunda suerte, de primera, segona qualitat. 8 agr [campo] sort. 9 jocs jugada. 10 taurom [tercio] terç m. 11 taurom [lance] passada de capa. 12 amer [lotería] bitllet m. 13 amer [participación] participació. 14 ¡buena suerte! bona sort! 15 caerle (o tocarle) a uno en suerte tocar-li a algú. Me cayó en suerte ser excedente de cupo, m'ha tocat excedent de contingent. 16 cargar la suerte taurom [decantar el cos recolzant-lo sobre el peu que avança]. 17 dar (o traer, o dar buena) suerte portar sort. 18 dar (o traer) mala suerte portar mala sort (o astrugància). 19 desafiar a la suerte desafiar la sort (o la fortuna). 20 de suerte que de manera que. 21 de tal suerte que de tal manera que. 22 echar a suerte (o suertes) fer a la sort. 23 entrar en suerte ésser sortejat. 24 la suerte está echada la sort ja ha estat tirada, els daus ja han estat tirats. 25 por suerte [afortunadamente] per sort (o per fortuna). 26 tentar la (o probar) suerte temptar la sort, temptar la fortuna. 27 tocarle a uno la suerte tocar-li a algú. Le tocó la suerte, li va tocar. 28 toda suerte de tota mena de. |
6.
poner
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
: ponte al teléfono, demanen per tu: contesta el telèfon. 43 posar-s'hi. Para terminar este trabajo en un mes hay que ponerse a ello, per a acabar aquesta feina en un mes cal posar-s'hi. 44 p fr desafiar tr. Me pongo contigo a que no corres más que yo, et desafio que no corres més que jo. 45 plantar-se [...]
|